L’estil de Crol és el més comú i més utilitzat entre els nedadors. Un estil que es neda en posició ventral i que per a la responsable d’activitats aquàtiques del Club Natació Granollers, Eva Garcia, és molt important “coordinar la respiració lateral/bilateral amb les diferents fases del moviment alternatiu de les remades de braços -fase aèria i fase aquàtica-, així com amb la propulsió de cames i, a més, controlar l’adequada posició del cos -espatlles, tronc, maluc- per a que sigui el més aerodinàmica possible”. En resum és necessari assolir una bona tècnica i d’aquesta manera gaudir d’un estil ben nedat i guanyar velocitat en el nedo. Molts diem que sabem nedar crol, però ho fem bé? La veritat, per a Garcia, no sempre; és per això que desvetlla quins són els errors més comuns d’aquest estil tan popular:

 

Poc control de la posició corporal: la posició ha de ser el més aerodinàmica possible: ha de ser ventral i alineada començant pel cap, espatlles i acabant amb el maluc i cames. Aixecar el cap i pujar espatlles ens fan resistència contra l’aigua, ens cansarem i no avançarem com voldríem. Enfonsar molt el maluc també ens farà molta resistència amb l’aigua. Per tant, haurem de baixar el pit i maluc alineat i evitar resistències innecessàries.

Batuda de cames incorrecta: Enfonsar molt el maluc, doblegar en excés els genolls, fer tisores, separar cames, no estirar del tot els peus o dur els turmells en tensió, no ens deixarà fer una batuda de cames en condicions, no avançarem, ens cansarem i fins i tot patirem alguna rampa o tensió muscular.

Fase aèria i fase aquàtica de les braçades incorrectes: Durant la fase aèria no podem portar els braços totalment estirats o molt encongits. Quan la mà entra a l’aigua no podem entrar creuant els braços davant del cap, ni entrar amb obertura de braços i separats del cos, tampoc pot entrar la mà enganxada al cap ni fer la remada amb els dits oberts. Per tant, quan la braçada surt de l’aigua, s’ha de pujar l’espatlla i pujar el colze més que la mà per acabar davant del cap i començar la fase aquàtica. L’ entrada ha de ser amb la mà estirada i amb lliscament, recollim aigua, empenyem veient la mà per sota i lateralment direcció maluc i cames fins el final i aprofitant la remada per acabar sortint i tornar a repetir el cicle.

La coordinació dels diferents moviments: els moviments descoordinats i a destemps els veiem cada dia a la piscina. Els més comuns els trobem en respirar quan no toca, veure el braç al mig de la cara o veure l’aixella en respirar és totalment descoordinat. No fer el “rolido”, fer-ho en excés o fer-ho quan no toca trencant el moviment i el lliscament harmònic i aerodinàmic de l’estil, juntament amb la propulsió de les remades i batudes. També ens trobem sovint amb tisores a l’hora de respirar per compensar un mal “rolido” i una mala coordinació de la respiració.

Per tant per corregir aquets errors, s’ha de treballar la tècnica dels diferents moviments, per separat i conjuntament, per assolir una bona coordinació de tots ells.

Totes aquestes errades són millorables i a vegades, tot i saber nedar de fa temps, són vicis que adquirim de no veure’ns i que ningú ens corregeixi, anem fent i quan ens adonem hem adaptat l’estil a la nostra comoditat. S’aconsella que un professional ens doni un cop d’ull i ens pugui corregir possibles errades que no veiem, errades que no donem importància, però que amb el temps poden ser lesions no desitjades.

Una bona tècnica ens ajudarà a no patir lesions i a realitzar els estils amb eficàcia, aprofitant tots els moviments i nedar amb fluïdesa i poder gaudir de tots els beneficis que ens aporta la natació.