Avui dia les curses més populars són les d’asfalt, tot i que cada cop més, la gent decideix provar les curses de Trail Running (o muntanya) com a alternativa a la monotonia de l’asfalt o bé com a entrenament complementari. Aquest fet ha aconseguit fomentar l’activitat física de forma continuada entre tots els públics i generar un estil de vida saludable per tal de buscar noves metes i objectius.

Tothom que s’inicia al Running ho fa sempre (o quasi sempre) per asfalt, ja sigui per la comoditat de sortir de casa i posar-se a córrer o bé perquè l’estat de forma actual no li permet córrer per muntanya. Ens centrarem, doncs, sobre els avantatges i desavantatges que té practicar aquest esport en un àmbit o l’altre i la progressió a seguir per passar-se de l’asfalt a la muntanya.

En el cas de l’asfalt…

AvantatgesDesavantatges
  • L’asfalt ens permet fer entrenaments de forma controlada. En ser un terreny pla podem tenir un control més fàcil de les pulsacions i centrar-nos en un treball de base aeròbica.
  • El fet de queel terreny no tingui irregularitats, les habilitats tècniques que aquesta superfície exigeix són mínimes però no nul·les.
  • Fent una correcta progressió i de forma continuada, podem aconseguir resultats a migtermini de forma notable.
  • Fàcil accés (a la majoria de casos) a córrer per terrenys plans.
  • Risc de fer una mala progressió i a conseqüència més risc de lesió. Posar-se a córrer és relativament fàcil i trobar-se bé el primer dia et portarà a fer més del que estàs acostumat/da.
  • L’error més comú a l’asfalt és voler fer passes més llargues per córrer més ràpid, cosa que et farà talonar molt més i les conseqüències que això comporta a nivell articular.
  • El moviment de córrer per asfalt és molt repetitiu. A això l’hi hem de sumar que la superfície és molt dura i no tenir una bona base de treball preventiu de força podrà comportar lesions greus.
  • És més difícil trobar curses on el paisatge tingui un encant especial/diferent.

El TrailRunning té molts avantatges però també haurem de tenir cura d’alguns detalls:

AvantatgesDesavantatges
  • Paisatges més agraïts.
  • En ser el terreny més irregular, la trepitjada no és tan repetitiva i la càrrega muscular es reparteix més.
  • La superfície per la que correm és, en molts casos, més tova que l’asfalt, per tant l’impacte no serà tant
  • A les pujades amb molt desnivell és molt comú caminar, cosa que etfarà recuperar una mica les pulsacions si véns d’un segment molt ràpid.
  • Requereix d’unes habilitats tècniques més completes que a l’asfalt.
  • A les baixades podem patir més de sobrecàrrega a les articulacions dels genolls, ja sigui perquè l’impacte és més fort o per retenir la velocitat.
  • Has de disposar de molt més material, ja que a moltes curses, sobretot d’alta muntanya, obliguen a portar un material específic per la seguretat del corredor.
  • Durant el recorregut has d’anar molt més pendent de la senyalització, ja que per logística és molt difícil tenir a una persona voluntària a cada intersecció del camí. És molt comú despistar-se i no veure la senyalització.

Com fer la transició d’asfalt a trail running?

El més important és tenir present que és necessària una correcta progressió per fer la transició.

Pel que fa als entrenaments, s’hauran de començar a introduir algunes pujades i baixades no gaire tècniques a la nostra rutina. Això servirà per despertar les habilitats necessàries i així poder entrenar-les poc a poc. També la rutina de força del gimnàs haurà de variar, treballant molt més la propiocepció o el treball excèntric entre d’altres.

Referent a les curses, s’hauran de buscar les que siguin més ‘pisteres’ per tal que l’exigència tècnica sigui més baixa i amb poc desnivell acumulat, com la CNG4Camins, per exemple. Aquesta cursa té una bona combinació entre pista i alguns corriols on la dificultat tècnica no és gaire elevada i té molta similitud en molts punts d’una cursa d’asfalt.

Inscriu-te CNG4Camins >