“Més que un estil de vida, el waterpolo és el meu motor de vida… m’ha ensenyat a ser la persona que avui dia soc”
Ainara Aribau, jugadora de l’equip de waterpolo absolut femení
– Edat?
– 19
– Vius a…
– Granollers
– Estudis…
– Cursant Fisioteràpia
– Encara no és un esport molt estès entre les noies. Com veus actualment el waterpolo femení?
– Com molts altres esports femenins, actualment s’estan donant més visibilitat. Concretament, el waterpolo encara li falta molt de camí per recórrer i per a donar-lo a conèixer. Destacant una última citaimportant del waterpolo femení, en els Jocs Olímpics de Tokio 2021 van aconseguir la medalla de plata, fet que no succeïa des del 2012 a Londres.
– Quin futur li depares?
– Considero que poc a poc més noies veuran aquest esport com un camí on aprendre tant valors esportius com personals; conèixer a gentnova i a una mateixa.
– Per a tu, el waterpolo és un estil de vida?
– Més que un estil de vida, és el meu motor de vida. M’ha ensenyat a ser la persona que avui dia soc. Els valors esportius i personals, les persones amb les que he compartit el camí, la gestió tant del fracàs com de l’èxit
– Quan va començar la teva afició pel waterpolo?
– La meva afició pel waterpolo, ve des de petita. La vaig adquirir gràcies al meu germà gran, que elpracticava. El fet d’anar a veure’l als seus partits i comprovar el sacrifici però el benefici que t’aportava el waterpolo, amb 9 anys vaig decidir aventurar-me a provar- lo. Em va encantar tant que m’hi vaig quedar.
– Quina ha estat la teva trajectòria esportiva?
– Vaig iniciar-me l’any 2013, coincidint amb el Mundial de waterpolo a Barcelona. Els primers 3 anys compaginava waterpolo amb natació al club mateix, fins que vaig patir una lesió a l’espatlla dreta que vafer decantar-me cap al waterpolo. Destacant alguna fita, seria l’any 2014 vaig jugar per primera vegada en l’equip absolut femení. Més tard, l’any 2015 vaig realitzar les proves al CAR per tal de competir en laFederació Catalana i tot i que no vaig ser seleccionada, va ser un aprenentatge molt enriquidor. I perúltim, l’any 2018 es va confeccionar per primera vegada un equip Cadet femení al Club.
– Com recordes el teu primer partit?
– El primer partit que recordo amb l’equip absolut va ser jugant a Granollers. Recordo que l’entrenador em va tirar a l’aigua, envoltada d’un equip amb jugadores que em doblaven l’edat. Em vaig encoratjar i vaigmostrar tot el meu potencial, per tal de fer-me un lloc dins l’equip. Em veien com la petita i sempre ho hesigut encara que s’incorporessin jugadores amb menys edat que jo.
– Quina és la competició o partit que recordes amb més satisfacció?
– El partit més satisfactori va ser durant un torneig amb l’equip cadet femení a Bilbao. Era l’últim partit contra l’Alcorcón el qual va ser bastant disputat malgrat la superioritat de l’adversari. Tot i la derrota, el recordo amb molt apreci perquè aquell torneig ens va unir com a jugadores i amigues i va formar ennosaltres una amistat que a dia d’avui perdura.
– En quina posició jugues?
Acostumo a jugar en totes les posicions. A l’inici, al jugar en un equip mixta em desenvolupava més per les posicions 1 o 5 ja que eren els extrems i al ser ràpida podia escapar-me i generar oportunitats de gol. A mesura que m’he anat formant més, he anat variant molt. I m’agrada el fet de poder aprendre de cadaposició i conèixer els meus límits. Però si hagués de decidir una, seria la posició 2. Tot i ser una posició esquerrana i jo ser dretana, és on em sento més còmoda i amb més possibilitats d’ocasionar oportunitats.
– Quina és la teva preparació esportiva? Quan temps hi dediques?
– A l’inici de la temporada, com en qualsevol altre esport i equip, s’inicia un període intens de preparació física per tal de recuperar i posar-se a l’altura del que succeirà al llarg de la temporada. Un cop s’inicia la competició, els entrenaments varien segons el partit a disputar, però a grans trets podríem ordenar-losen 3 conceptes bàsics: preparació física tant fora com dins l’aigua, entrenaments de natació (velocitat /resistència) i la preparació del joc de waterpolo enfocada en les jugades i tècniques, aplicades posteriorment en el partit. Entrenem unes dues hores diàries al llarg de quatre dies, amb un dia opcional d’entrenament odescans. Setmanalment unes vuit o deu hores.
– Per a tu, quin paper hi juga l’entrenador?
– És el coordinador de l’equip, així és com ho definiria. Té un dels paper més fonamentals: motivar, ensenyar i cohesionar un equip. És l’encarregat de que és mantingui una hegemonia en l’equip, i de que tot surti endavant. Es troba per sobre de totes les jugadores, però sense un sentiment de superioritatsinó de compromís i exigència.
– I el de les companyes?
– Elles són les que fan capaces que succeeixi tot. Són les que estan diàriament al meu costat compartint uns objectius, sacrificis i reptes, en definitiva compartint un esport que ens uneix. Més que companyes,es converteixen en amigues i referents. Amb cada una d’elles que he tingut la sort de compartir equip, m’he emportar algun consell, consigna o aprenentatge. Perquè considero que això es el bonic d’un equip, el fet d’aprendre de les persones quet’envolten.
– Has hagut de sacrificar moltes coses pel waterpolo?
– Considero que cada esport comporta uns sacrificis, és veritat, que en el meu cas he tingut sort, semprem’he pogut compaginar bé estudis i esport. Al final, si t’apassiona i t’agrada el que fas, els sacrificis querealitzis són compensats per les alegries que et dona l’esport.
– Quin és el teu objectiu… fins a on t’agradaria arribar en aquest esport?
– A dia d’avui, m’agradaria poder pujar de categoria per competir en un nivell més alt. Un altre objectiu, és potenciar aquest esport a nivell del club i animar a nenes més petites a que el vulguin practicar, i aixípoder començar a crear una base d’esport femení de waterpolo en el club.
– Que li diries a les nenes per a encoratjar-se a fer waterpolo?
– Personalment els hi diria que vinguessin i el provessin, que el waterpolo és un esport molt complet anivell de físic però també és un esport d’equip que t’ensenya molts valor: com el compromís, el sacrifici i l’amistat.
