“Fer duets mixtes és una molt bona manera de promoure la incorporació dels nois dels dels esports considerats femenins”

Valeria Parra, nedadora d’artística júnior

– Edat?
– 16

– Vius a…
– Canovelles

– Estudis…
– Cursant 2n de batxillerat tecnològic  a l’institut Joaquim Blume.

– Campiona d’Europa i campiona del món júnior… una molt bona manera de tancar la temporada passada.
– La veritat que un dels millors moments viscuts de la meva vida. Mai hauria imaginat aconseguir aquest objectiu, i a més a més el moment de celebrar-ho amb les companyes va ser el que va fer-ho tan especial. Veure totes les nostres cares de felicitat i de saber que totes ens havíem deixat la pell en allò que tant desitjàvem va ser màgic. Estic molt contenta d’haver tancat la temporada passada d’aquesta manera, al més alt del podi i sabent que tot el que estava en les meves mans ho vaig fer, i amb la millor companyia del món. Aquests moments són per els que crec que la vida cobra sentit i veiem que tot l’esforç i sacrifici implicat ha valgut realment la pena.

– Què tal l’experiència de formar part d’un duet mixt?
– Va ser una experiència molt bonica, ja que és una rutina diferent, compartida amb un nen; a la gent li agrada molt veure aquesta combinació. El meu company amb qui vaig nedar, en Dennis, és una persona encantadora i nedar amb ell va ser molt guai ja que ens portem súper bé i va ser molt fàcil la integració. També em va agradar formar part del duet mixt perquè penso que és una molt bona manera de començar a promoure molt més la incorporació dels nens dintre dels esports femenins, i nedar-ho amb ell va ser molt especial.

– És la primera vegada que entrenes i competeixes amb un company masculí formant duet…
– Realment no trobo tan diferent entrenar amb nois i noies. Sí que és veritat que els nois tenen millors característiques físiques i acostumen a ser més forts, cosa que pot influir molt a l’hora d’empènyer i fer salts. Però nosaltres hem intentat tractar a tothom per igual, perquè creiem que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. Les competicions amb el meu company de duet mixt m’han agradat molt, perquè en ser quelcom ‘’innovador’’ tothom està alerta i captem l’atenció de molt públic que s’interessa de veure aquesta rutina.

– Els nois comencen a treure el cap. Què n’opines sobre la incursió dels nois en aquest esport?
– Em sembla molt bé que els nois comencin a fer-se veure cada cop més en aquest esport. Penso que no hauria de ser res conflictiu i que poc a poc haurien de poder integrar-se més i poder nedar més rutines barrejades amb noies. No s’hauria de veure infravalorat el treball dels nens en comparació amb les nenes, perquè tenen moltes qualitats diferents que poden sorprendre molt.

– En quina modalitat et sents més còmode?
– El combo normalment és la modalitat que més m’agrada nedar, perquè és on som més quantitat de persones a l’hora a l’aigua i on podem fer solos, duos, quartets… També podem fer salts, que és el que més impacta en una rutina, i el fet de nedar-ho en pinya i pensant en la resta és molt positiu per l’equip. La modalitat de duo també m’agrada molt, perquè comparteixes moment molt bonics i únics amb la teva parella i aprenem molt l’una de l’altre. S’ha de tenir molta confiança entre les dues per saber que anirem a per totes sense importar el cansament i es poden crear moviments més creatius, ja que és més fàcil de sincronitzar.

– Quina és la teva preparació esportiva amb la selecció?
– Amb la selecció, en ser nenes de diferents llocs d’Espanya, hem de fer una sèrie de concentracions al llarg de la temporada per retrobar-nos i poder muntar i preparar-nos per a les properes competicions esportives. En aquestes concentracions treballem totes les coreos que presentarem, tant en l’aigua com en sec. També és molt important la cohesió de grup i fer pinya, i sobretot aquest any ens hem centrat més en aquesta part, ja que normalment no la tenim tant present i es una de les més importants per aconseguir els nostres somnis.

– Quan va començar la teva afició per la natació artística?
– Gairebé als 7 anys, quan vaig veure per la televisió els jocs olímpics de Londres 2012 de natació sincronitzada. Em va sorprendre molt el que feien i vaig decidir apuntar-me per aprendre a fer el mateix que estava veien. A les hores em vaig apuntar i vaig començar a entrenar al meu club, a nivell 1. Des de llavors, va començar la meva afició per aquest esport.

– Recordes la teva primera competició?
– La meva primera competició va ser a nivell 1, a escoles de Catalunya. Recordo que l’esdeveniment va tenir lloc a les piscines de Montjuïc a Barcelona i que estava molt nerviosa. Vaig presentar amb el meu equip la coreografia de ‘’Doraemon’’ i vam quedar segones de Catalunya en equip, i jo vuitena de Catalunya individual en figures. Aquesta competició va marcar el començament del meu camí en la natació artística.

– Com ho compagines amb els estudis i activitats socials?
– Sempre que em pregunten dic que l’organització i la planificació és el més important. Aquests casos on tenim molt poc temps, hem d’aprofitar-lo molt bé i tenir ben  pensat que farem a cada moment per no desaprofitar aquest temps tan valuós. També hem de saber quan necessitem descansar, perquè influeix molt en el nostre rendiment.

– Què t’està ensenyant aquest esport?
– M’està ensenyant a que tot s’ha de lluitar i treballar, que no et regalen res i que les conseqüències dels teus actes es veuen reflectits al final. M’està ensenyant a treballar en equip, i valorar l’esforç i el tracte dels altres. A no tirar la tovallola en els moments on no pots més i a valorar el temps.

– Que li diries a les noies i nois per animar-los a practicar la sincro?
– Els hi diria que lluitin per el que els hi agrada i que facin el que el cor els hi demani. Que facin pinya amb els seus companys i companyes i que comparteixin moments amb ells. Que no s’influenciïn per comentaris d’altres persones i que no s’esperin a créixer per fer el que volen.

 – Quin és el teu somni en aquest esport?
– Poder tenir moments per recordar de la millor manera possible i acabar cada competició sabent que ho he donat tot de mi. Gaudir de cada cosa que em dona la sincro i de tots els privilegis i valors que aprenem sense donar-nos compte. El major somni és ser feliç i gaudir de cada dia.