“La gimnàstica m’està ensenyant que tot requereix un esforç i a ser millor persona”

Max Pedrola, gimnasta d’artística de N4 del Club Natació Granollers

Edat?
14

Vius a…
La Llagosta

Primer, felicitar-te per ser el millor esportista promesa de Granollers. Com vas rebre la notícia?
Vaig rebre un missatge dient que estava nomenat a millor esportista de Granollers, però en cap moment vaig imaginar que podria ser guanyador. Em vaig assabentar mentre dibuixaven el meu retrat a la sala Francesc Tarafa i vaig sentir molta alegria. La meva família i alguns companys d’equip eren presents en aquell moment i es van sentir orgullosos de mi. Els amics em van felicitar en saber-ho.

De fet és el resultat i l’esforç, sobretot, de tot un any!
El treball ha estat constant i sacrificat durant tot l’any, entrenant 17 hores setmanals. Les rutines d’entrenament solen ser les mateixes cada any però varien segons l’objectiu, com ara entrenar per un Campionat d’Espanya o bé la pretemporada.

La gimnàstica artística és un dels esports considerats minoritaris…
És un esport com qualsevol altre, bastant menys valorat que els altres, encara què per a mi, el millor. És poc conegut i a vegades m’he trobat amb amics o companys que no el coneixien o bé que el confonien amb la Gimnàstica Rítmica, totalment diferent. Ja que sóc l’únic que el practica de la meva classe, els meus companys senten curiositat per saber-ne més i es sorprenen al veure el que faig.

Quan va començar la teva afició per la gimnàstica?
Des de ben petit he estat molt inquiet i sempre intentant coses noves com tombarelles i verticals. Fins i tot, vaig aprendre a fer Flic-Flac pel meu compte. Finalment, amb gairebé 8 anys em vaig apuntar.

Quina va ser la teva primera competició?
Una de les primeres i que més recordo ara mateix va ser a Andorra, a un Trofeu de Tardor. Recordo estar molt nerviós i il·lusionat.

Quina és la medalla o competició que recordes amb més satisfacció?
L’últim Campionat d’Espanya, ja que vaig aconseguir molt bons resultats després del treball de tot l’any.

Quina ha estat la teva fita més important?
Mantenir el primer lloc del pòdium durant tota una temporada a les fases i campionat de Catalunya i finalment, obtenint plata al Campionat d’Espanya a la general i dues medalles més per aparells.

Quin és l’aparell amb el què et sents més còmode?
Barra i terra són els meus aparells i amb els que més segur em sento, ja què són els que millor puntuació em donen.

Què et passa pel cap abans de competir, durant i al final?
Abans de competir només em passen nervis i inseguretats del que puc fallar, però un cop a la pista de competició tinc ganes de fer-ho el millor possible, i és el moment de confiar en mi. I un cop finalitzada, si tot ha sortit bé, em poso super content… i si és del contrari, a seguir treballant i sense desmotivar-se.

El teu objectiu…
De moment, m’agradaria arribar a un nivell de tecnificació com ara nivell 8, 9 o 10 i aconseguir estar a l’alçada dels més bons.

Com compagines els entrenaments i els estudis?
Entreno 17 hores setmanals. Les sessions són de 3 hores i mitja o 4. Les sessions consten de 4 parts: l’escalfament, els aparells, que són 3 diaris, la preparació física i la flexibilitat. Descanso els dimecres i els diumenges, que aprofito per estudiar o veure als meus amics.

Per a tu, quins són els valors que transmet la gimnàstica?
Disciplina, constància i companyerisme. M’està ensenyant a no rendir-me per molts cops que em doni, que tot requereix un esforç, i a ser millor persona.

Quina condició creus que ha de tenir una persona per poder ser un gran gimnasta.
Ha de ser una persona treballadora, conseqüent i bastant inquieta.

Què diries per animar als nens a iniciar-se a la gimnàstica i practicar-la?
Que si els agrada, no tinguin por a iniciar-se i que tot és possible si t’ho proposes i dediques esforç i temps.