Marc Vila Pozo. Psicòleg espotiu.

32 anys. La Roca del Vallès. Graduat en Psicologia amb Màster en direcció i gestió de Recursos Humans. Va començar al 2008 com a socorrista i al 2014 va iniciar-se com a Psicòleg Esportiu de les seccions del club.

L’esport de competició mou moltes emocions i estats d’ànim que, malauradament, no sempre són bons; i que el Club aposti per figures com la meva per intentar que l’acompanyament dels esportistes, pares/mares o entrenadors estigui professionalitzat, és per destacar-ho, ja que a dia d’avui, molts clubs encara no compten amb aquesta figura

Què és el que més t’agrada de la teva feina? 
Poder ajudar a persones que estan tenint malestar emocional i que no saben com fer, per canviar aquesta situació. Si a més, això va acompanyat d’un millor rendiment esportiu i consecució d’algun objectiu pel qual estant lluitant, és una satisfacció molt alta per mi.

Què destacaries del club, des del punt de vista del teu departament.
Des de la meva posició, és de molt agrair que el club aposti per la meva figura, ja que demostren que es preocupen de manera clara pel benestar psicològic dels integrants de les seccions. L’esport de competició mou moltes emocions i estats d’ànim que, malauradament, no sempre són bons; i que el Club aposti per figures com la meva per intentar que l’acompanyament dels esportistes, pares/mares o entrenadors estigui professionalitzat, és per destacar-ho, ja que a dia d’avui, molts clubs encara no compten amb aquesta figura.

Què li recomanaries al soci a l’hora de venir i fer ús de les instal·lacions
És complicat recomanar ja que cadascú te objectius diferents quan ve a fer-ne ús de la instal·lació. Sonarà a tòpic, però crec que a Catalunya, som força més tancats a nivell personal, en comparació amb altres comunitats, i potser seria bo, que en un lloc on coincidim amb tanta gent,  aprofitar per conèixer i interaccionar amb persones noves. La interacció social és absolutament necessària pel benestar psicològic, i mai saps qui et pot sorprendre cap a positiu.

A nivell professional, quin és la teva gran fita al Club?
Tinc molts moments que m’han omplert molt a nivell professional, molts d’ells relacionats amb persones que volien deixar l’esport, i que a través d’alguna sessió amb mi, hem aconseguit tornar a trobar la motivació i que a dia d’avui encara continuïn a la secció. Si parlem en termes de transcendència en resultats, potser em quedaria amb la participació de manera directe amb l’equip de Waterpolo que va aconseguir pujar a Primera Divisió, en poder haver treballat  en diferents ocasions amb l’Abril Conesa des de petita i veure com està evolucionant i rendint amb la selecció espanyola absoluta de natació artística, on a més aquest any s’ha proclamat tercera del món, i amb tot el treball fet durant aquests anys amb el Miguel Luque i en Joan Serra, on s’ha aconseguit la medalla de Plata a les Paralimpiades de Rio de Janeiro i de Tokio.

Una frase que et defineixi com a professional…
Una frase que m’agrada molt i que intento que em defineixi, de l’autor Stephen Covey, en el llibre “los 7 hábitos de la gente altamente efectiva” seria: “A menudo lo bueno es enemigo de lo mejor”,  fent referència a la importància de no conformar-se i buscar sempre la millora continua per intentar apropar-se tot el que es pugui a la excel·lència.

Quina és la teva afició?
M’agrada molt viatjar. Sempre que puc intento escapar-me i visitar llocs nous. Tailàndia és el destí a dia d’avui que més m’ha agradat i de fet, aquest any hi tornaré.  També m’agrada fer vies ferrades i jugar al tenis, juntament amb la meva parella i amics.

Practiques algun esport?
He practicat bàsquet durant molts anys. Ara intento anar al gimnàs 3-4 dies a la setmana, i els caps de setmana a vegades vaig en bici de muntanya.