“La derrota s’ha de saber portar i  s’ha d’aprendre dels errors”

Jean Sánchez, waterpolista absolut de l’equip de 1a Divisió del Club Natació Granollers júnior

Edat?
24

Vius a…
Granollers

Nacionalitat:
Veneçolana i Espanyola

Professió:
Treballo a una empresa de motos a Granollers

– Vens de Veneçuela…
– Sí, fa tres temporades que estic aquí, però amb la selecció veneçolana vaig venir moltes vegades. Amb 17 anys, vaig jugar a Barcelona, per a entrenar una temporada i aprendre, i fins i tot vaig jugar un partit de Divisió d’Honor. Jo és que he viatjat pel món bastant amb l’equip veneçolà, però definitivament fa tres temporades que estic aquí. Sabia que tenia possibilitats de venir a jugar a Espanya i, de fet, sempre havia volgut venir aquí a viure… Dels viatges, havia conegut Madrid i Barcelona, però Barcelona m’agradava molt més, i ja coneixia els equips d’aquí, per stages que vaig fer. Però en aquells moments no vaig saber de l’existència de Granollers.

– Llavors… com vas conèixer Granollers?
– Per un company de Veneçuela i un amic argentí… i per un vídeo del Granollers jugant contra el Màlaga i que està a youtube… així vaig conèixer l’existència de Granollers. Abans, vaig estar a la Barceloneta, i vaig fer proves al Montjuïc, però finalment vaig decidir venir a Granollers, després també de fer una prova. Vaig preferir aquí… estava a Segona Divisió, però la il·lusió d’arribar i pujar a Primera… i ho vam aconseguir!

– La teva família t’ha recolzat sempre en les teves decisió?
– La meva mare em va deixar anar a la selecció veneçolana i vivia bastant lluny de casa. Quasi mai em veien i menys encara quan vaig començar a viatjar i… ja per a ells es va convertir en una cosa normal. Quan li vaig dir a la meva mare que m’havia sortit una cosa a Granollers, em va dir: però et paguen? Li vaig dir que no, però que sempre havia volgut jugar allà, que tenia estalvis i que aconseguiria treball. Qui sí està aquí amb mi, a Granollers, és el meu germà, però ell no juga a waterpolo.

– Com t’ha acollit la ciutat i el Club?
– El club molt bé. Quan vam arribar, molt bones persones tots. I a Granollers m’hi agrada viure, perquè és molt tranquil. No s’assembla a Caracas on jo vivia, que és més com Barcelona, amb molt tràfec.

– Quan va començar la teva afició pel waterpolo?
– Mai em va agradar. Ni ho coneixia. Feia molt d’esport, entre ells les arts marcials, taekwondo. I en un combat amb un company em vaig trencar el nas, l’envà en vuit pedaços. Em van operar… i em van enviar a nedar! Vaig anar a un institut nacional d’esports a nedar, i em van dir si volia ser porter de waterpolo perquè era molt llarg [alt]. Vaig provar i em va començar a agradar… i em van començar a tenir en compte. Vaig anar a la selecció juvenil i després em van canviar a jugador, defensor després, i ara boia… i m’he quedat aquí.

– Quines diferències en el joc hi ha entre ambdós països?
– Molt  gran a favor d’aquí. La disciplina és diferent, els entrenaments tàctics són molt diferents, la manera de jugar també. Allà ens centrem molt en la natació, en nedar, nedar i nedar tot l’any sense parar, i aquí s’entrena per competir.

– Quina ha estat la teva fita més important en aquest esport?
– El fet d’arribar a la selecció, a l’absoluta. A la juvenil ja hi estava, però no em tenien en compte perquè com a jugador era dolent. Era el de la banqueta. Però quan vaig venir a Espanya, vaig millorar i quan vaig tornar, la cosa va canviar. I la fita més important per mi va ser poder estar amb l’absoluta de Veneçuela. Recordo també la meva primera competició amb la selecció sub-15, a Mar de Plata, Perú, que vam quedar segons a la final contra Brasil. Era porter i vaig parar un penal!

– Quina es la teva preparació esportiva?
– Per a començar temporada, fem dinàmiques diferents per anar-nos habituant amb els nous fitxatges, els que ja no hi són… el míster sempre fa dinàmiques diferents per a què ens motivem més i fem com un equip compacte i unit. I sobretot ens posem amb el tema de la natació per a posar-nos en forma, i no toquem la pilota per un temps. Quan s’apropa la temporada, ja amb pilota, fem entrenaments més tàctics, i practiquem més les jugades, els homes de més i de menys, la defensa. I per aquest any ja estem implementant una defensa nova que implica nedar… Entrenem als migdies, com 1 hora i mitja, i al vespre 2 hores piscina i 1 hora de gimnàs, abans de la piscina. Això de dilluns a divendres. I dissabte, viatjar i jugar.

– És compatible, doncs, la dedicació del waterpolo amb la vida professional…
– S’adapta perfectament. El nostre horari està pensat per les persones que treballen. Aquí a 1a Divisió no es viu del waterpolo, sinó no treballaríem.

– Quin paper hi juga l’entrenador?
– Amb Pablo [Quattrocchio] estaré sempre molt agraït, perquè per ell vaig venir. Em va donar l’oportunitat. L’entrenador influeix molt perquè és una referència, com un pare al waterpolo. És un bon entrenador per mi… a més ell és llatí també i hi ha més “xispa”.

– Com et prens la derrota?
– Malament! Em dóna “arrechera” [en veneçolà], és a dir, que em molesta molt. S’ha d’aprendre a perdre, però no m’agrada. I s’ha de saber portar i  s’ha d’aprendre dels errors, però tot i així em molesta… perquè crec a ningú li agrada perdre.

– I la victòria?
– La victòria ens agrada a tots i ens posa contents. Sigui com sigui, si hi ha un empat amb un rival fort, ja és una victòria també. I si guanyes a un equip fort, és el millor que pot passar i sents una satisfacció molt tranquil·la, sobretot si has de tornar d’un viatge llarg.

– Quin és el teu objectiu… fins a on t’agradaria arribar?
– Està difícil… m’agradaria estar a una final amb la meva selecció, amb els meus companys de juvenils ja tots grans. Disputant una final i guanyant-la, ja sigui una final de centreamericans o de panamericans, que és més difícil però mai se sap.  I quant a club, m’agradaria que el Granollers estigués entre els tres primers o inclús al primer lloc per a pujar a Divisió d’Honor, i jo estar en aquesta generació. Ja que vaig estar en la generació de 2a a 1a,  poder estar de 1a a Divisió d’Honor.

– Què és el que t’ha aportat el waterpolo a la teva vida?
– Amistats, valors, decepcions, alegries…. moltes coses… destresa, disciplina, també. T’ensenya moltes coses.

– Practiques algun altre esport?
– Dormir [riu]. Practico el bàsquet. El diumenge a vegades vaig amb el meu germà a jugar a bàsquet els dos.

Descobreix les respostes del Jean Sánchez, passant el cursor o dit per sobre les preguntes.