– Ets el capità de l’equip absolut de 1a Divisió Nacional…
– – Vaig començar a ser capità farà dos anys, ja que era el jugador que portava més temps jugant al primer equip. Com a capità de l’equip intento donar exemple, sobretot als més joves: arribar sempre puntual, estar preparat abans de començar l’entrenament, anar cada dia a entrenar tenint present el compromís que suposa formar part d’un equip, etc. També organitzo juntament amb el meu company d’equip Sergi Gimeno activitats fora de l’horari d’entrenament per fer “team building” i crear un bon ambient dins l’equip. A més a més, en ocasions faig d’enllaç entre l’equip i l’entrenador, penso que és vital que hi hagi una bona comunicació i relació entre els jugadors i l’entrenador perquè l’equip funcioni.

– Com et veuen els teus companys?
– Els meus companys diuen que sóc treballador, constant, em preocupo per l’equip i valoren molt el meu compromís, ja que encara que treballi i estudiï intento no faltar mai als entrenaments.

–  Quan va començar la teva afició pel waterpolo?
– La meva afició pel waterpolo va començar des de ben petit, quan tenia 7 anys. Primer vaig estar un temps fent natació juntament amb el meu germà i el meu cosí i després vam decidir canviar d’esport i provar el waterpolo. Des dels primers dies que vaig estar provant aquest esport, vaig saber que era el que volia fer.

– Des de quan formes part del Club?
– Formo part del Club des de fa molts anys, ja que vaig començar a fer cursets de natació amb 2 o 3 anys. Recordo que en un campus d’estiu, van venir els entrenadors de natació per veure com nadàvem, els hi vam cridar l’atenció de manera positiva i va ser així com ens van donar una beca per poder entrar a la secció de natació. Com explicava anteriorment, després d’un temps fent natació, vam passar a la secció de waterpolo.

– I d’allà a competir a la categoria de plata estatal. Com vas veure aquest ascens?
– L’ascens a la categoria de plata estatal el vaig veure com una oportunitat per poder seguir creixent com a jugador i seguir sumant experiències. A més, l’ascens va ser celebrat per molta altra gent a part dels propis esportistes i tècnics ja que va significar donar més nom al club i a la ciutat.

– Quin canvi més notori hi ha jugar en aquesta categoria, respecte a les altres?
– Un dels canvis més notoris que hi ha jugar en aquesta categoria respecte a les altres és el físic i el dinamisme del joc, ja que és bastant més ràpid i els errors es penalitzen més que a les categories inferiors.

– Us veieu jugant a Divisió d’Honor?
– A dia d’avui no ens hem parat a pensar si ens veiem jugant a Divisió d’Honor, ja que estem enfocats en intentar quedar el més amunt possible del nostre grup. Així després podrem jugar la segona fase en el primer grup i intentar quedar el més a dalt possible, per així lluitar per l’ascens. 

– Com et definiries com a jugador?
– Sóc un jugador que juga a les posicions 4 i 5, que serien com l’extrem i el lateral en l’handbol. Se’m caracteritza per tenir un bon llançament, bona visió i donar dinamisme al joc. A més, intento ajudar als meus companys, sobretot als més joves des de la meva experiència.

– Per a tu, què t’ha suposat a nivell esportiu l’aturada per la pandèmia?
– Com a qualsevol esportista, l’aturada per la pandèmia ha sigut complicada, ja que passes d’estar entrenant cada dia juntament amb els teus companys i de jugar els caps de setmana a no entrenar ni tenir partits. A més, al ser un esport aquàtic i al estar tant de temps amb les instal·lacions esportives tancades, la tornada als entrenaments va costar més del compte. Tot i que a casa podíem fer físic en sec, no podíem entrenar en el medi aquàtic. I si quan ja estàs uns dies sense poder-te tirar a l’aigua et notes amb males sensacions, imaginat estar mesos sense tocar l’aigua…

– Encara amb restriccions, com vius els entrenaments i la competició?
– Tot i les restriccions que hi ha, en el nostres cas, per sort estem entrenant i competint igual que abans de que passés tot això de la pandèmia.

-Quina és la teva preparació física?
– La nostra preparació física consta d’una part que es fa fora del medi aquàtic que és el gimnàs i després d’una segona part que la realitzem a l’aigua, on treballem de manera més específica el físic i també la part tècnica i tàctica.

– En aquestes edats és molt freqüent l’abandonament de l’esport. Quin és el secret per a compaginar la teva vida personal amb l’esport?
– Per poder-se compaginar la vida personal amb l’esport és saber-se organitzar, saber quines són les teves prioritats i on vols arribar.

– Has hagut de sacrificar moltes coses pel waterpolo?
– Durant els anys que porto practicant waterpolo he hagut de sacrificar algunes coses, com per exemple aniversaris, poder quedar amb els meus amics, caps de setmana, etc. Però no m’ha importat perquè estava fent el que més m’agrada i al final he pogut trobar temps per intentar compaginar-ho tot.

– Fins a on vols arribar en aquest esport?
– M’agradaria poder arribar a jugar a Divisió d’Honor amb el club on he estat des de petit. El que si que tinc clar és que m’agradaria estar vinculat en aquest món, ja sigui portant algun equip o com sempre diem amb els meus companys poder fer un equip màster per poder seguir veient-nos i practicant l’esport que tant ens agrada.

– Quins valors et transmet aquest esport?
– Els valors que em transmet el waterpolo són el companyerisme, el respecte, el sacrifici, el treball en equip, la disciplina, la constància, l’ambició (ganes de millorar i créixer), el c­­­ompromís, entre d’altres.

– Què ha de tenir un bon waterpolista?
– Un bon waterpolista ha de tenir capacitat de sacrifici, passió pel que fa, capacitat de treballar en equip, confiança en els companys i en un mateix, tenir uns bons hàbits, etc.