– Enhorabona, Berta! Has entrat, en el teu tercer any com a absoluta i després d’una temporada en pandèmia, a la convocatòria de la selecció espanyola absoluta.
– Moltes gràcies! La veritat que estic molt emocionada, la pandèmia no ha estat gens fàcil i haver estat ara convocada una altra vegada amb la selecció espanyola, després d’un any i mig, em fa molta il·lusió.

– Com afrontes aquest repte?
– Malgrat no estar al 100% degut a una lesió, ho afronto amb molta força i, sobretot, amb moltíssimes ganes.

– Que n’esperes després de la teva primera competició amb la selecció?
– Sent júnior ja havia participat vàries vegades amb la selecció, però sent absoluta és diferent, per això espero que després d’aquesta competició segueixin comptant amb mi per intentar guanyar-me una plaça a l’equip que anirà a l’Europeu.

– Quina diferència hi veus amb la selecció espanyola júnior, de la que també en vas formar part?
– Quan ets júnior només competeixes contra nenes de la teva edat o d’un any més grans, però quan ets absoluta passes a competir amb gent molt més gran i, per tant, amb més experiència. Per això hi ha tanta exigència, perquè si vols guanyar a les gimnastes grans necessites entrenar molt i amb una exigència major. Tot es mira de més a prop i es busca encara més la perfecció.

– Com vas viure el confinament del món de l’esport?
– Vaig lesionar-me i no ho vaig patir tant com les meves companyes, però  va ser un any realment difícil perquè, com no hi havia competicions, a vegades costava trobar motivació i seguir entrenant. Hi havia dies que pensaves, si entreno per competir i no hi ha competicions durant un temps, què faig aquí?

-Com afrontes la temporada 2021/20?
– L’afronto amb ganes, posant-me reptes per seguir evolucionant. Tinc un objectiu clar: abans de marxar a Estats Units m’agradaria participar a l’Europeu absolut.

– El teu aparell és…
– Definitivament, paral·leles.

– Què et passa pel cap abans de competir, durant i al final?
– Abans sempre penso que he de fer exactament el mateix que quan estic entrenant, perquè si no ho faig, em poso molt nerviosa i acabo fent una mala competició.  Durant la competició, a part d’estar pendent i concentrada en els exercicis, intento gaudir, perquè quan gaudeixo és quan millor em va. Al final intento analitzar el que he fet bé i el que no, però després també procuro desconnectar una mica per no angoixar-me.

– Quina és la major dificultat per a practicar aquest esport?
– Crec quan arribes a un cert nivell el que més costa és mantenir la motivació. Són moltes hores d’entrenaments i, sumats a l’institut, es pot fer difícil seguir tenint ganes i forces per seguir. Si no et mantens motivada, sents que no val la pena i ho acabes deixant.

-Entrenes al CAR. Quina relació tens amb el Club?
– Poques vegades vinc a entrenar al club, però com competeixo pel Granollers i a les lligues vaig amb l’equip, segueixo molt unida a les entrenadores i a les companyes. Crec que encara que no les vegi tan sovint com m’agradaria, som una família i hem viscut moltes coses totes juntes, o sigui que ens estimem molt i quan ens veiem és com si no hagués marxat al CAR.

– Com et veuen les gimnastes del club quan vens al club?
– Les petites que em coneixen, em reben sempre amb molta il·lusió, una mica com si fos famosa. Em fa una mica de vergonya perquè de primeres soc tímida, però em fa sentir molt bé saber que puc ser una mena de referent per a elles.

– Com compagines els estudis amb la pràctica de la gimnàstica de competició?
– La veritat és que com puc, perquè arribo cada dia tard a casa i no tinc massa temps. Intento aprofitar sempre les estones que tinc, per petites que siguin.

-Com et veus com a gimnasta?
– Crec que sóc una gimnasta molt lluitadora, perquè sempre acabo superant els problemes.