“El waterpolo m’ha ensenyat a esforçar-me, a persistir davant les dificultats, a treballar en equip… “

Albert Tarrés, jugador de waterpolo absolut de 1a Divisió Estatal

Edat?
26

Vius a…
Mataró

Estudis?
Psicòleg esportiu i entrenador

La competició ha tornat amb la Copa Catalunya. Primera després del confinament. Quines sensacions has tingut en aquesta represa?
Bones sensacions. Només el fet de poder jugar després de sis mesos ja és molt positiu. Per als esportistes entrenar i no competir és complicat, així que les sensacions de que torni la competició són molt bones.

Com afrontes aquesta temporada i com veus l’equip?
Afronto la temporada amb la il·lusió i les ganes de competir cada partit. A l’equip el veig molt jove, ja que el meu germà i jo amb 26 anys som els més grans, però crec que tot i que tinguem menys experiència que altres equips, la joventut ens aporta altres coses com molt de compromís i treball.

La temporada passada va ser molt atípica, que es va veure trencada per la pandèmia…
Penso que la temporada passada a la primera volta ens va costar en alguns partits. En canvi, la segona volta la vam començar molt bé. La idea de joc que preparàvem durant la setmana, l’aplicàvem molt bé als partits i això ens va permetre guanyar a rivals de la part alta com el Rubí o la Latina.

Què has après d’aquesta situació com a jugador?
Crec que la pandèmia m’ha reforçat la idea de que alguns valors com la generositat o la paciència són molt importants. També m’ha fet valorar més el fet de poder fer esport.

Com està incidint els efectes de la pandèmia als entrenaments i a la competició?
Els jugadors seguim el protocol del club. Ens prenent temperatura, ens desinfectem, anem al gimnàs amb la mascareta…

És la teva segona temporada la Club…
La rebuda tant de l’equip com del club va ser molt bona. La gent de Granollers de tota la vida com el Cholo o jugadors com el Sergi Gimeno en seguida em van fer sentir un més del club i això ajuda molt quan comences una nova etapa esportiva.

Venies de Rubí, també de 1a Divisió. Què sents quant t’enfrontes al teu antic equip?
És un partit molt especial perquè t’enfrontes contra rivals que molts d’ells també són bons amics. Però des de que em tiro a escalfar fins que s’acaba el partit estic concentrat al 100% en el que s’ha de fer a dins l’aigua. Un cop acaba el partit és molt maco recordar anècdotes i batalletes que hem viscut junts.

Què destacaries del CNG, respecte al teu anterior club?
Del CNG destacaria les instal·lacions. És un gran club amb varies piscines. Poder entrenar en una piscina de 50 exterior penso que és un privilegi.

Quan va començar la teva afició pel waterpolo?
Va començar de molt petit. El meu pare jugava i en seguida el meu germà Marc i jo ens vam aficionar a aquest meravellós esport.

Quina ha estat la teva trajectòria esportiva?
Fins els 18 anys vaig jugar al CN Mataró. Després del 2012 al 2019 vaig jugar al Rubí amb una temporada de per mig (2016-2017) que vaig jugar al Cheltenham de la lliga anglesa.

Quina ha estat la teva fita més important en aquest esport?
L’ascens que vam aconseguir amb el Rubí a Divisió d’Honor. En les dues anteriors temporades havíem quedat en les posicions 6 i 5, i mantenint 11 jugadors de 13 a l’equip ho vam aconseguir. Molta gent es va sorprendre de que guanyéssim la lliga, però penso que va ser gràcies a la paciència i el treball.

Per a tu, quin paper hi juga l’entrenador en el conjunt de l’equip?
L’entrenador és el líder de l’equip i pren un gran nombre de decisions, per tant per a mi juga un paper molt important.

Com et prens la derrota?
Cada vegada millor. Penso que és molt important evaluar el procés, el com perds. La derrota en si no em diu res. Penso que a nivell social es dóna massa rellevància al fet de perdre. Per mi s’ha de mirar amb perspectiva, ja que hi ha vegades que jugues un gran partit i el rival és millor que tu.

I la victòria
Sempre és agradable guanyar. Ara penso igual que en la derrota, és molt important el com ho fas. Si és un rival més fluix i guanyes sense jugar en equip, per exemple, doncs no és la millor de les victòries. enso que tant la victòria com la derrota són grans eines educatives per a la formació dels nens i nenes si es gestionen bé, però últimament a nivell social penso que hi ha idees equivocades com que el resultat és l’únic important. Penso que és molt buit.

És compatible la dedicació del waterpolo amb la vida professional o estudis?
És complicat, però compatible. Jo des dels 16 anys que vaig començar a treballar i ho he pogut compaginar.

El teu objectiu és…
Ara mateix el meu objectiu és entrenar fort dia a dia per poder competir cada partit. La veritat és que no penso més enllà del pròxim partit.

Què és el que t’ha aportat el waterpolo a la teva vida?
El waterpolo m’ha format com a persona. M’ha ensenyat a esforçar-me, a persistir davant les dificultat, a treballar en equip… I sobretot m’ha permès fer grans amics i viure moltes experiències, algunes d’elles de les millors de la meva vida.

Què li diries als nens i nenes per animar-los practicar el waterpolo
Els hi diria que s’animessin a provar-ho que és un esport molt divertit i que de ben segur que molts d’ells si ho proven s’hi enganxaran.

Descobreix les respostes, passant el cursor o dit per sobre les preguntes.