“Sóc com sóc, gràcies als valors que m’ha aportat l’esport i la gent que hi he conegut”

Abril Conesa, nedadora d’artística amb la selecció espanyola absoluta

Edat?
21

Vius a…
Argentona

Estudis?
Nutrició Humana i Dietètica

– El somni de qualsevol atleta d’elit: anar a uns Jocs Olímpics!
– La satisfacció és tan gran que no tu puc explicar amb paraules. És un somni, i els somnis queden en ment, imatges, moments i sentiments personals. No és un somni complert al 100%, però, i això és el que em fa seguir lluitant i treballant per aconseguir el meu gran objectiu.

– Vas participar com a reserva en la modalitat d’equip. També és una gran responsabilitat!
– Crec que el paper de reserva és fonamental pel bon funcionament de l’equip, tens més responsabilitat de la que us podeu imaginar. Les 8 nadadores que estan dins l’equip cadascuna te la seva posició i uns números determinats, en canvi, una reserva s’ha de saber les 8 posicions i totes les possibilitats de combinacions numèriques que pot haver, has d’estar preparada per qualsevol situació. És important transmetre confiança a l’equip i que elles estiguin tranquil·les, ets un pilar necessari. Jo, uns mesos abans dels jocs, feia molt treball de visualització. Cada nit abans d’anar a dormir m’imaginava que nedava en una posició diferent, per també transmetre’m seguretat a mi mateixa i que res em vingués de nou si donava el cas.

– T’has sentit recolzada per les teves companyes?
– Crec que sentir que les teves companyes et recolzen i confien amb tu és la màxima satisfacció del dia a dia. Elles sempre em feien veure que poder arribar al gran objectiu, en part també era gràcies al meu roll dins l’equip. És important que et facin sentir i sentir-te una més del equip.

– Com vas viure la fase classificatòria i la final?
– Crec que és un moment delicat, ja que desitjaries estar a l’aigua i poder lluitar per aquell objectiu comú. Estava inclús més nerviosa que si estigués dins l’aigua, i és que jo, un cop em tiro a l’aigua, se m’oblida tot; en canvi veureu des de fora pateixes més. Vols que tot surti perfecte, tu saps tot el treball que hi ha darrera i com han de sortir les coses. L’únic que podia fer en aquell moment era animar al màxim i enviar tots el meus pensaments positius cap a elles.

– Com has viscut l’experiència a Tokio?
– És la millor experiència de la meva vida, la Vila Olímpica, conèixer altres esportistes de diferents disciplines que t’expliquin el seu camí i les seves trajectòries, viure-ho en equip, l’organització dels japonesos… Tot era impactant i un fet per recordar sempre.

– Com ha estat la preparació des de la consecució de la plaça al Preolímpic fins als Jocs?
– Realment un cop obtinguda la plaça pels Jocs Olímpics, en referència al mètode de treball no va canviar gaire cosa. L’objectiu era el mateix… arribar als Jocs nadant la nostra millor versió. Si que és veritat que quan t’aproximes al gran objectiu, després de 5 anys, tota la feina ja estava feta. El mes que ens quedava principalment al vàrem aprofitar per acabar de perfeccionar alguns detalls que podíem corregir del preolímpic i fer un treball de visualització de posada en escena.

– En sortir la convocatòria oficial de l’equip olímpic, com la vas rebre?
– Doncs la veritat és que no acostumo a mirar les convocatòries, ja que en som informades abans. Però quan la seleccionadora ens va dir que finalment viatjaríem les 9 nadadores als Jocs Olímpics, la il·lusió m’omplia per dins, tot i que no ets conscient de que realment és cert, fins que hi ets.

– Des del 2011 que vas iniciar-te a la sincro al Club, tant esforç i dedicació ha valgut la pena. Si mires enrere, però, canviaries alguna cosa?
– Si segueixo lluitant pel meu objectiu d’estar a l’aigua a París 2024, és perquè tot l’esforç que hi ha darrera des de que sóc ben petita m’ha valgut la pena. Res és fàcil en aquest món, sempre dic que ningú et regala res. No canviaria res, perquè crec que en part, sóc com sóc, gràcies als valors que m’ha aportat l’esport i la gent que hi he conegut.

– I que destacaries de la teva formació al Club?
– Destacaria que no sempre arriben al més alt les persones que tenen facilitat, la ment és molt poderosa, la constància i voler és poder portar-te allà on et proposis.

– A qui li deus el fet d’haver-te enganxa’t a la sincro?
– A mi mateixa! Sóc molt tossuda, els objectius que m’he anat posant al llarg de la meva trajectòria són els que han fet que segueixi lluitant.

– La teva germana està seguint la teva estela. Quins consells li dones?
– Els bàsics: que sigui feliç amb allò que fa, que confiï en ella mateixa i lluiti per allò que vol.

– I a la canalla, per a què s’iniciï al món de la sincro, que li diries per animar-la?
– Doncs el mateix que a la meva germana i que gaudeixin de l’esport en equip, que jo és el millor que m’enduc de tots els meus anys al Club, Blume i CAR.

– Estàs demostrant que es pot compaginar carrera esportiva amb la universitària. Quin és el secret?
– El secret és voler. Està demostrat que els que menys temps tenim som els que més l’aprofitem, i és així, mitja horeta al mig dia entre entrenaments, dues horetes abans d’anar a dormir, i anar traient temps. A part, crec que tant jo com les meves companyes, tenim clar que no podrem viure d’aquest esport, per tant, cal que estiguem preparades per un futur, poder-nos dedicar a allò que ens agrada a part del món de la sincro i poder entrar al món laboral.

– Com planteges el teu futur professional?
– Ara mateix és bastant incert; crec que el que estic estudiant, Nutrició Humana i dietètica, m’encanta i tinc claríssim que ho vull vincular al món de l’esport, però també sé que amb lo ambiciosa que sóc, vull anar més enllà, però poc a poc.

– I a la sincro?
– Objectiu a curt termini Mundial 2021, gran objectiu París 2024.

– Et veus als JJOO de París 2024?
– Vull estar a l’aigua i lluitaré per Paris 2024.