Com la pràctica esportiva pot influir en la millora del rendiment acadèmic
Practicar esport ajuda als infants i adolescents a treballar habilitats que després transfereixen a les aules, millora l’autoestima, la motivació, les aspiracions l’autoconcepte acadèmic, potencia les relacions socials, promou la cooperació, fomenta el compartir i pren solidesa l’aprenentatge de seguir les normes.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’activitat física com a “qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que exigeixi despesa d’energia” i afegeix que la pràctica d’aquesta “comporta moments de joc, de treball, de formes de transport actives, de les tasques domèstiques i d’activitats recreatives”. L’activitat física és, doncs, present en la majoria d’accions del nostre dia, sobretot en el cas dels nens i adolescents.
I si a més a més la potenciem amb la pràctica d’un esport determinat, afavorirem la salut i la prevenció de patologies, proporcionant un equilibri psicofísic i un augment de la capacitat funcional.
A banda dels aspectes més acadèmics, la pràctica continuada d’un esport té importants connotacions socials ja que és integrador i un element clau en el control social perquè reforça la pròpia identitat. L’esport és un factor de cohesió i una eina de canalització de violència i agressivitat social.
Així doncs, segons un estudi realitzat el 2008, es concreta que els estudiants que fomenten l’esport tenen més implicació en el treball escolar i augmenta el seu compromís en la tasca educativa, l’atenció i la planificació de l’estudi. Augmenten les seves habilitats d’autoaprenentatge i d’autoeficàcia ja que disposen de menys hores per dedicar als estudis i això fa que busquin estratègies per a optimitzar el temps a partir de tècniques, constància, planificació de la feina a realitzar i demanar ajuda per a solucionar dubtes.
La importància de tenir una bona salut càrdiorespiratòria i una bona coordinació motriu ajuda a disminuir el fracàs escolar ja que una bona respiració ajuda al cos a oxigenar-se, fet que produeix que les cèl·lules es comuniquin millor entre elles i, per tant, millori l’habilitat motora que acaba afavorint la concentració.
Tot el que hem esmentat fins ara ho vinculem a la teoria d’autoeficàcia que descriu que les creences que tenen els alumnes en les seves pròpies capacitats i l’habilitat per afrontar demandes i pressions del medi estan relacionades amb l’assoliment del desenvolupament acadèmic exitós.
Infants i joves que creuen en les seves capacitats i habilitats per poder resoldre problemes obtenen un millor rendiment acadèmic, gràcies als hàbits d’estudi assolits davant la manca de temps per dedicar als estudis: tècnica, organització, temps i distracció.
