“Cal tenir uns estudis per quan se t’acabi la vida esportiva, poder tenir més sortides”

Abril Conesa, nedadora d’artística absoluta del Club i membre de la selecció espanyola absoluta

Edat?
19

Vius a…
Argentona

Estudis?
Nutrició Humana i Dietètica

– Membre de l’equip espanyol absolut, el somni de moltes nedadores i un referent pel nostre Club! Que significa per tu formar part de la selecció?
– Realment per mi ha estat complir un dels meus somnis, sempre he dit que en bufar les espelmes de 18 anys vaig haver de canviar el desig, ja que sempre havia demanat formar part de la selecció espanyola absoluta perquè ja hi era. Amb 14 anys vaig entrar al Centre de Tecnificació Joaquim Blume de Barcelona i també durant els següents anys havia format part unes quantes vegades de la selecció espanyola infantil i júnior, però mai havia arribat a pensar que aquelles noies que veia per la tele i que tant admirava i admiro, al cap dels anys arribessin a ser les meves companyes d’equip i actualment de vida.

– Deu ser una responsabilitat per tu ser ara mateix l’única representant del Club amb la selecció…
– Bé, més que responsabilitat per mi és tot un orgull i una satisfacció personal. De petita mai havia arribat a ser una súper estrella en la sincro, no és que tingués moltes facilitats i em sortissin  les coses innates, tot el contrari, en ser tan alta em costava molt flotar i controlar al meu cos, i la mateixa Muriel Escalé [actual directora esportiva del CNG] us ho pot dir. Però crec que una cosa molt bona que tinc és la constància, l’ambició a voler fer les coses bé i a lluitar tot i que les coses no em vinguin de cara, i crec que això és el que m’ha fet estar a on estic, això i la gent que m’ha acompanyat en el camí, que m’han ajudat a créixer com a nadadora i persona. Sempre dic que en aquest món ningú et regalarà res.

– Com et veuen les nedadores del Club?
– Sincerament crec que em veuen com un referent però també em senten molt a prop , vull dir, fa dos dies que formava part del equip júnior del club i em veien entrenar allà com una més. Per això penso que quan em veuen tampoc se’ls hi fa molt estrany, potser a les més petites sí que els hi fa més il·lusió, perquè no m’han vist créixer com a nadadora el club i per elles tenir-me allà i que les ajudi és més especial.

– La teva germana està seguint les teves passes. Quins consells li dones?
– Buuufff… Que deixi la sincro ja i que es dediqui a un altre esport… No es broma, però si que és veritat que a mi la sincro en certs moments m’ha fet patir molt i no m’agradaria gens veure que la meva germana passa per les mateixes situacions. Però també us he de dir que jo em prenc les coses molt a pit i li dono moltes voltes a tot, per tant el consell que sempre li dic per intentar que no interioritzi les coses tant com jo, és que intenti relativitzar una mica les situacions i que qualsevol cosa que l’angoixi o la faci estar preocupada li expliqui a l’entrenadora per treure’s un pes de sobre i buscar una solució, si et guardes les coses arriba un punt que explotes i és pitjor. També sempre li dic que el dia de la competició es tiri a l’aigua a gaudir i a brillar, deixant una mica apart les correccions, ja que si les has treballat durant tot l’any sortiran soles, és important que gaudeixis de la rutina per fer gaudir als altres. I per últim també li dic que la unió de l’equip és molt important per a què les coses surtin bé i que tothom nedi còmode, sabent que la del costat també estarà donant el 100% com jo. Puc dir que les amistats que he fet en el món de la sincro és una de les coses que més valoro de la meva carrera esportiva.

– Com vas conèixer la natació artística?
– Doncs realment vaig començar en aquest món com qualsevol extraescolar més. Jo des de petita practicava tennis amb els meus amics de l’escola, i un dia una amiga de la meva mare va veure anunciat per Mataró que Sincro Mataró feien portes obertes per a què tothom qui volgués anés a provar a veure si li agradava i fomentar més aquest esport, i això vaig fer! Així doncs vaig començar a fer sincro amb 8 anys i fins els 12 ho vaig seguir combinant amb el tennis, però poc a poc m’anava fent més gran, anava pujant de categoria i vaig canviar de club, al Club Natació Granollers on segueixo actualment. Allà [CNG], el nivell d’exigència i hores d’entrenament era més elevat, i en conseqüència vaig decidir deixar al tennis per poder dedicar-me 100% a la sincro i als estudis.

– Perquè et vas interessar en ella i decidir que volies practicar-la?
– Realment era un esport que em creava curiositat, no acostumes a sentir cap nen o nena que et digui que fa Natació Artística com a extraescolar. A part, era un dels esports que acostumava a mirar per la televisió durant les olimpíades.

– Des de quan la practiques?
– Des de que tinc 8 anys.

– Recordes la teva primera competició?
– Sí, va ser amb el Club Natació Mataró a la piscina Sant Jordi de Barcelona, portava un banyador vermell amb un raig al centre. Realment no recordo molt bé com va anar ni què vàrem quedar, però sí que recordo que em sentia súper petita davant d’aquella piscina tan gran i amb tot al públic a les grades, vaig experimentar una sensació de nervis i adrenalina que encara mai havia sentit.

– Quina és la modalitat en què et trobes més còmode competint?
– Doncs amb les d’equip i combo, m’agrada nedar amb equip i sentir que les meves companyes estan lluitant pel mateix objectiu que jo, sentir que no estic sola en això i que tinc el seu suport i elles el meu, notar que en els salts totes ho donem tot perquè surtin i com ens animem entre nosaltres durant la rutina. Nedar duos tampoc em desagrada. Tots els duos que he nadat, els he gaudit molt i he nedat súper còmode amb la meva companya. La rutina que menys m’agrada és el solo, no em convenç gaire això de sentir-me jo sola a l’aigua, tot i que si s’ha de fer es fa.

– Quina és la teva fita més important aconseguida?
– Crec que la del Europeu de Glasgow de l’any passat 2018, ja que no va ser un any gens fàcil en tots els sentits, vaig entrar al CAR, canvi d’institut, canvi d’hàbitat, Segon de batxillerat, Selectivitat, mil hores d’entrenament, etc. I veurem allà d’alt del pòdium amb les meves companyes i posar-me a reflexionar sobre tota la temporada i tot el que havia passat i aconseguit, em va satisfer molt.

– Què et passa pel cap abans de competir, durant i al final?
– Abans de competir em poso bastant nerviosa, és com que em vull tirar a l’aigua però no, saps? Però sempre acostumo a pensar: Abril calma, és com un entreno més, tu ves fent pas a pas i no te n’adonaràs que ja hauràs acabat, i per l’altre banda penso: Abril “pit i ovaris” com sempre et diu la mare i a brillar, demostra el perquè estàs treballant. Quan estic a l’aigua la veritat és que no penso gaire, em vaig motivant jo sola “vamos Abril”, “tu pots”, “última figura”… Però correccions importants que tinc com canvis de posició o bloquejar el cos per girar bé, sí que ho penso i molt. En acabar penso, “Abril ja estàs”, ja no hi ha nervis ja està fet i m’agrada tenir aquella sensació de satisfacció d’haver-ho donat tot.

– Quina és la teva preparació esportiva?
– Hi dedico unes 8 hores diàries, de les quals la majoria són a l’aigua, fem unes 3 sessions a la setmana de peses repartides de manera saltejada i normalment una sessió de ballet.

– Com veuen els teus familiars i amics que hi dediquis tantes hores a aquest esport?
– Els meus tiets, avis i cosins sempre em diuen si realment em val la pena i si m’agrada tant, no entenen gaire com puc estar tantes hores a l’aigua, però sempre em diuen que admiren tot l’esforç que faig. Els meus pares sempre estan al meu costat, m’ajuden en tot el que poden, i més i sabent perfectament el que requereix aquest esport i ho viuen molt intensament amb mi. Inclús em sap greu, perquè quan jo estic malament o desanimada ells tampoc estan bé, però sempre em diuen que prengui la decisió que pregui en qualsevol moment ells em recolzaran, si vull seguir lluitant, ells lluitaran amb mi, i si un dia dic prou fins aquí, ells em rebran amb les mans obertes a casa.

– Com ho compagines amb els estudis?
– És bastant complicat, ja que vols donar el millor de tu ens els dos llocs, i encara més en aquest esport, on l’exigència i les hores d’entrenament són molt elevades, i en el dia a dia et queda poc temps lliure per tu, de fet ningú del meu equip pot anar a la universitat, totes estudiem a distància. La part positiva que tenim és que el poc temps que ens queda l’aprofitem al màxim, acostumem a estudiar durant el vespre/nit en acabar l’entrenament, però estudiem a on sigui i com sigui. A part, intentem organitzar-nos amb bastanta antelació i preveure els campionats que tenim, ja que sinó arriba un punt que no saps ni per on començar. Jo estic estudiant el Grau de Nutrició Humana i dietètica semipresencial, he començat aquest anys i només curso 3 assignatures d’ell, ja que se’m fa impossible poder-ne fer més… amb prou feines porto aquestes tres al dia, i més ara que no parem de competir i viatjar. He de dir i dono les gràcies que els professors de la Universitat de Vic m’estan ajudant en tot el que poden i són molt comprensius amb la meva situació esportiva i acadèmica, i s’agraeix molt.

– Consideres que els estudis és també part important que cal cuidar per compaginar amb l’esport de competició?
– Crec que més que important és fonamental, i més en aquest esport que de cada 100 nenes només una podrà viure d’això, vull dir, la Natació Artística no és ni molt menys un esport com el futbol que mou molta gent i molts mitjans de comunicació, tot el contrari, és un esport bastant minoritari i que per tant cal que tinguis uns estudis per quan se t’acabi la vida esportiva poder tenir més sortides i no haver de dependre de l’esport. És per això, que almenys jo personalment, sempre he donat molta importància als estudis.

– Estàs estudiant Nutrició Humana i Dietètica a la UVic…
– Aquest any he començat, primer any de carrera però amb la meitat de crèdits, ja que amb el volum d’hores d’entrenament és bastant complicat poder fer-ho tot.

– Estàs sacrificant moltes coses per la natació artística?
– Doncs podríem dir que si la veritat, de vida social en tens poca, tampoc veus gaire a la família i a vegades no pots estar allà on et necessiten, però he de dir que tinc sort de tenir la família que tinc i els amics i amigues que em rodegen, sempre han estat al meu costat i m’ajuden en tot el que poden i més. A part, aquest estil de vida l’he triat jo, sé perfectament el que suposa tot el que hauré de sacrificar, no tindré una vida de qualsevol adolescent de 19 anys, però també sé quin és el meu objectiu i fins a on vull arribar. Com he dit abans ningú et regalarà res, tot requereix el seu esforç.

– Quin és el teu objectiu?
– Com a qualsevol esportista que està a l’alt nivell, l’objectiu és arribar a uns Jocs Olímpics.

-Que li diries a totes les nenes que estan practicant la natació artística i els hi agradaria a arribar on estàs tu.
– Que lluitin, que res és impossible, que tothom pot tenir entrenaments millors i pitjors, temporades bones o dolentes, però que l’important és la constància, l’esforç i sobretot en aquest esport, el cap. Cal ser molt fort de mentalitat, arriba el que més aguanta i més lluita, que una competició dolenta no faci que t’enfonsis, tot el contrari, que et motivi a millorar i demostrar el que pots fer, i que quan les coses vagin bé la humilitat vagi per davant de tot. La confiança en un mateix és molt important i la que transmets al teu equip i a les entrenadores també.

Descobreix les respostes, passant el cursor o dit per sobre les preguntes.