“Cal ser autocrític, fixar-se objectius, essent conscient de les possibilitats d’un mateix”

Raimon Bosch, nedador de l’equip absolut del Club Natació Granollers

Edat?
27, camí de 28

Vius a…
La Roca del Vallès

Estudis?
Arquitectura acabada ja. I ara amb un màster en BIM, dins d’arquitectura.

Entrenes amb l’equip absolut…
Entrenant amb l’Hernan Shneider, proves de velocitat, distàncies de 50 i 100… i 200 per ajudar l’equip.

Quan va començar la teva afició per nedar?
Als 11 anys. Som nascuts a Barcelona i vam venir a La Roca quan tenia 8 anys per tema de feina dels pares. Jo jugava a futbol a La Roca, i a la meva germana li van donar la beca de nedador al Club i vaig pensar: “si a la meva germana li donen perquè a mi no?” I als 11 anys vaig fer les proves de natació amb la Maite Salvà i em va dir que la braça la tenia bona… i em va entrar a la secció. I ja fa 16 anys d’això! He nedat sempre braça, i és ara amb l’Hernan, que vol que faci altres coses.

Com recordes la primera competició?
Va ser un Fons i Estils, crec. Havia anat de viatge amb els pares i l’endemà hi havia competició, recordo, a la piscina vella del Club. No obstant, el que recordo més són els molts Campionats de Catalunya nedats a les Picornell. Són les piscines olímpiques de Barcelona 92 i impressionen! Però com n’he fet tants allà, els barrejo tots una mica. Però quan penso en competició, em vénen les Picornell al cap.

Quina ha estat la teva trajectòria esportiva dins la natació?
Vaig començar sense destacar massa. Va haver un any que als Campionats de Catalunya d’Hivern vaig quedar el 10è, no vaig tenir ni diploma, i aquell mateix any, al d’Estiu vaig quedar el 2n, darrera del Fernando Morillas, que era company d’entrenament, i el 3r va ser Roger Bergé. Va ser el triplet del Club, quan érem infantil. I a partir d’aquí va haver un canvi, mantenint-me al davant de la meva edat, fins que per temes d’universitat, vaig anar d’Erasmus, vaig estar un 1 any fora sense nedar res, i al tornar amb 23 anys, vaig començar a nedar pel meu compte. Fa cosa de 2 anys que va agafar-me l’Hernan… i l’any passat va ser el meu millor any amb diferència de sempre de la natació tant personal com esportiu. Suposo que per tema de la maduresa, de la relació amb els entrenadors i d’aprendre de tots els errors comesos amb anterioritat i per temes de tècnica, que quan ets jove no ho acabes d’assimilar.

Quina ha estat la teva fita més important?
Aquest any passat, tant a Pontevedra com a Terrassa, 6è en 50 braça a nivell absolut. Un objectiu que ni em plantejava a principi de temporada. De la meva edat quedem pocs, en braça només em va guanyar un uruguaià. Tot i així la meva millor posició a nivell individual en un Campionat d’Espanya va ser 4t d’Espanya júnior als 200 braça a les Picornell, per 9 centèsimes no quedo 3r.

I la medalla que recordes amb més satisfacció és…
Un 50 braça a les Picornell, essent absolut jove, que vaig fer 30.68, una gran marca. Encara ara penso en aquesta marca… i aconseguida amb banyadors d’abans, que no són els d’ara!

Què et passa pel cap abans de competir, durant i al final… tens algun protocol mental?
He canviat molt la manera de plantejar la competició. Quan era petit era: “he de córrer, he de córrer, he de córrer”. Ara, són sobretot temes tècnics, centrar-me en errors que puc cometre. Quan ets petit, estàs fort i tires de l’entreno que portes darrera, però quan ets gran ja no portes tants entrenaments i has de tirar de la tècnica. Quan estic ja nedant… el que penso és que el del costat no passi. I quan acaba, és mirar el crono i fer una valoració ràpida del resultat tenint en compte el què he entrenat. Una cosa és certa, quan més entrenes, més pressió et poses a tu mateix.

Fins a on t’agradaria arribar?
El meu objectiu era la Copa d’Espanya de Clubs, celebrada al desembre de 2017, i tot el meu entrenament anava a focalitzar a classificar-nos. Nedar els 200 per fer punts per la Copa. I entrenar els 100 i 50 perquè és el que més m’agrada. Ara que ha passat la Copa… ara estic amb el hi ara què? L’any passat vaig fer 29.07 als 50 braça, una marca que no esperava per res fer-la. I aquest any, doncs, per què no baixar el 29? I amb el 100 braça, baixar de l’1.05, que m’ha sortit en relleu, però no en prova individual.

Quina és la teva preparació esportiva?
És un horari d’estudiant… 6 del matí, menys dimecres, i les tardes pel meu compte per fer gimnàs, córrer… l’entrenador ens passa unes pautes i tinc les rutines del preparador físic. Perquè per temes professionals és difícil establir un horari concret a les tardes i entrenar amb la resta de grup.

Has hagut de sacrificar moltes coses per la natació?
Aquesta pregunta me la vaig fer l’any passat quan a final de temporada estava obsessionat per baixar de la marca de 100 braça, és a dir, baixar de l’1.05. He sacrificat moltes quedades amb amics, no sortir divendres perquè dissabte hi havia competició… però si penses fredament, sacrifico la meva preparació de les 6 del matí cada dia de la setmana per una festa? Que pesa més? Doncs endavant la natació! Però això no sempre és fàcil de portar i amb l’edat ja veus que amb els amics ja ens veurem, perquè al cap i a la fi tothom té les seves coses… i per mi és la natació. I d’estar aquest nivell no em queda gaire temps.

Perquè enganxa tant aquest esport?
L’esperit de superació.  D’autosuperació. En el meu cas, superar el meu temps.

Com ets sents sent el veterà de l’equip?
Jo em sento molt jove. Em veig entre mig dels entrenadors i nedadors… A l’Eneko i a mi ens van nomenar capitans de l’equip masculí. I a mi m’agrada tractar i veure què fan aquests joves… i estem ajudant en aquesta línia, som el pont entre l’entrenador i el nedador, que és una cosa necessària… i són coses també que m’han fet seguir a la natació i vinculat al club, perquè si he de tirar jo pel meu compte, per les meves fites individuals…

Sota la teva experiència, què els diries als nedadors que pugen ara?
Primer de tot que el què m’ha permès estar on estic avui, ha estat, a part de l’esperit d’autosuperació, és que tinguin en compte els temes tècnics bàsics. Qui acaba guanyant, fent-ho millor, el que dura més en la seva carrera, és el que té millor tècnica. Els altres, hi ha un moment que s’estanquen. I aquí està la manera de millorar. L’altra qüestió és que la natació és un esport molt sacrificat i has d’estar molt segur del que vols fer. Hi ha un moment que als joves això els hi costa… de voler fer plans amb amics, els estudis… però no està renyit amb la natació. El que has de ser autocrític amb tu mateix, fixar-te objectius, essent conscient de les teves possibilitats. No passa res per posar-te límits. I qualsevol que tingui algun dubte o el pugui ajudar en qualsevol cosa, ja sap on trobar-me. Estic encantat d’ajudar als mes joves.