“Saber compaginar l’esport de competició i els estudis, és essencial”

Mireia Hernández, nedadora d’artística júnior del Club Natació Granollers i de la selecció espanyola júnior

Edat?
16

Vius a…
Lloret de Mar i entre setmana a la Blume (Esplugues de Llobregat)

Estudis:
4t ESO

– Com vas conèixer la natació sincronitzada, ara coneguda com a natació artística?
– Des de ben petita, prop dels 4 mesos, la meva mare em portava a la piscina per submergir-me a l’aigua agafada per ella i diu que m’encantava. Vaig iniciar els cursets per nadons i així vaig aprendre a nedar. Cap als 5 anys vaig començar a demanar que volia fer rítmica perquè això d’anar fent piscines m’avorria; necessitava alguna cosa més interessant. En néixer amb una displàsia de maluc, els metges van recomanar-me que evités els esports d’impacte… per aquesta qüestió la meva mare em va encaminar cap a l’aigua. Una amiga va comentar-li que a Calella -el que tenia més a prop de casa- es practicava la natació sincronitzada. Vaig accedir-hi sense rumiar-m’ho. Estava segura que coincidia amb la meva perspectiva.

– Perquè et vas interessar i vas decidir que volies practicar-la?
– Perquè compaginava la gimnàstica rítmica, la dansa i l’aigua. Un cop vaig endinsar-m’hi, vaig saber que era l’esport ideal.

– Des de quan la practiques?
– Des dels 5 anys

– Recordes la teva primera competició?
– Les fotos sempre em refresquen una mica els records. Era molt petita, totes les meves companyes tenien entre 3-4 anys més que jo. En un principi no van voler agafar-me perquè per arribar a l’edat mínima necessitava 3 anys més. No tenir por a l’aigua em va fer passar la prova d’accés i iniciar una nova aventura que emmagatzemaria a la meva historia.

– Quina és la modalitat en què et trobes més còmode competint?
– Amb duet. Es crea un vincle entre companya i entrenadora que em transmet molta confiança. És un equip petit i molt intens que em fa estar molt segura cada cop que em llenço a la piscina. “Com dues gotes d’aigua”, diria, i visualment m’agrada apreciar aquest efecte. Anar evolucionant amb la mateixa persona m’ha fet aprendre molt d’ella i viceversa. Es forma un “feeling” especial que es contagia contínuament i almenys a mi, em fa gaudir com res d’aquesta disciplina.

– Quina ha estat la teva trajectòria esportiva ?
– Tot va començar al Club Natació Calella. Allà vaig col·locar els fonaments de la meva “carrera” esportiva. A falta de dos anys d’acabar la categoria aleví, vaig rebre una trucada del Club Natació Granollers, on actualment pertanyo, per oferir-me un lloc a l’equip d’allà, campió d’Espanya. En aquells temps, ja em rondava la idea de marxar al Granollers però sabia que no podria ser. Rebre aquesta oportunitat em va fer obrir els ulls, realment volia dedicar-m’hi, d’això no tenia dubte. Per la meva família suposava un gran esforç, econòmic i de temps. Visc a 1 hora de Granollers. En veure la meva il·lusió, van acceptar i van acompanyar-me en el meu recorregut. Vaig tenir una gran evolució i el sacrifici va començar a donar els seus fruits. He de donar gràcies a una entrenadora del club, la Muriel Escalé, que no va deixar mai de confiar i d’apostar per mi. Li dec la major part de tots els petits èxits que hem anat adquirint. Sense ella no hagués arribat a competir amb la Selecció Espanyola. Fa dos anys em van becar a la Blume, a Esplugues de Llobregat. Al principi em va suposar difícil plantejar-me el nou estil de vida. Tot se’m feia massa gran. La necessitat d’adaptar-me em va fer créixer, tant com a persona i com a esportista. Ara, no me’n penedeixo per res, haver donat aquell pas, sabent que seria l’única de la meva edat interna a la residència i sent conscient de la meva timidesa que ha anat minvant amb les experiències adquirides. Sense dubte, aquesta la millor. He conegut altres esportistes amb situacions semblants, persones amb qui realment em podia comparar i que segur que m’entenien i aconseguien empatitzar. M’emporto amics per sempre i un gran aprenentatge. Just un any abans de tot això, vaig començar a participar amb l’espanyola, competint a comens i europeus.

– Quina és la teva fita més important aconseguida?
– L’any passat, a l’Europeu Junior, sent infantil, celebrat a Belgrad. Aconseguint una medalla de bronze darrere dels països bàltics, Rússia i Ucraïna.

– La darrera ha estat el teu guardó com a  millor esportista promesa de Granollers, que és el reconeixement del resultat i l’esforç de tot un any…
– Just l’any passat va ser el primer que vaig estar a la Blume. Vaig notar una millora considerablement bona. Això em va portar a formar part de l’equip júnior, tant al club com a la selecció. Aquesta temporada ha variat quant a entrenadores, aquí al centre de tecnificació i al club. Estic tenint una millor evolució i estic satisfeta dels resultats obtinguts, que, no obstant, sempre deixen un gran marge de millora. Al club estic molt feliç amb els canvis i amb la implicació que hi ha dins de la sincro.

– Que significa per tu formar part de la selecció espanyola júnior?
– L’any passat, tot i ser infantil, ja vaig participar-hi amb ella. Em va fer madurar més ràpid i tenir la necessitat de créixer com a esportista. Tot això suposa un gran esforç. La satisfacció supera el sacrifici emprat.

– Què et passa pel cap abans de competir, durant i al final?
– Abans, m’agrada estar sola i concentrada amb el què vaig a fer. No parlo, tan sols repasso mentament la rutina i m’activo. M’agrada estar aïllada. Em dono cops a la musculació perquè després el cansament no sigui superior al normal. Durant… corregir i seguir les pautes de l’entrenador. I el més important, gaudir del que estic fent i transmetre aquesta felicitat a qui m’està mirant, siguin jutges, companyes o pares. Al final, sento satisfacció i orgull, si tinc una bona sensació del que acabo de fer. Quan acabo d’executar l’últim braç o cama, m’abraço a la companya i seguidament focalitzo la meva mirada en l’entrenadora per tal d0afirmar i saber si tot ha sortit bé.

– Quina és la teva preparació esportiva?
– Entreno cada dia de la setmana incloent els dissabtes. A la Blume, als matins de 12:15h a 14:30h, i per les tardes, de 15:30h a 20h. Al Club, dimarts a la tarda al club, de 17h a 21h, divendres tarda, de 16:30h a 21h, i dissabtes, de 9:30h a 14h. Les sessions varien segons l’entrenador, no hi ha una planificació anterior a l’entrenament que nosaltres sapiguem. Es treballa natació amb sèries i gimnàs per tal de guanyar resistència, sobretot a l’abdominal i les extremitats superiors i inferiors.

– Com veuen els teus familiars i amics que hi dediquis tantes hores a aquest esport?
– Excessiu. Els hi faig veure d’una manera disfressada, perquè ho puguin entendre. Els explico que totes aquestes hores són necessàries per aconseguir uns bons resultats. El que sempre em recordem: si t’agrada dedica-t’hi però quan deixi de fer-te feliç, no ho facis com una obligació o per fer-nos sentir orgullosos de tu.

– Com ho compagines amb els estudis?
– És difícil. Has de tenir els “espais lliures” molt ben organitzats, per tal d’aprofitar al màxim el temps. També s’ha de tenir en compte el cansament acumulat de tot el dia, que et fan més complicades les hores d’estudi. Sóc una persona molt exigent i perfeccionista. M’agobio ràpidament, però amb els anys he anat guanyant paciència. La compaginació també afecta a les hores de descans. Dormo al voltant de 4-5 hores quan tinc setmana d’exàmens. Sóc incapaç de presentar-me a l’aula sense saber-me perfectament la lliçó.

– Consideres que els estudis és també part important que cal cuidar per compaginar amb l’esport de competició?
– Saber compaginar-ho és essencial. Sincerament, l’esport té un final i els estudis són els que et faran trobar un treball estable i amb això mantenir-te i a la llarga poder formar una família.

– Què t’agradaria estudiar?
– Bioquímica o biotecnologia.

– Estàs sacrificant moltes coses per la natació artística?
– Moltes. De vegades em pregunto si compensa tot el sacrifici. La balança acaba decantant-se afavorint la sincro. Em dóna molta satisfacció i em fa sentir realitzada.

– Quin és el teu objectiu… fins a on t’agradaria arribar?
– A la selecció absolut i fer unes olimpíades.