En la fisioteràpia actual, cada vegada, el pacient va assolint un rol més actiu; el tractament passiu en alguns casos és el pas previ (ja sigui analgèsic, miotensiu, estructural…) a la teràpia activa, on la finalitat és restablir la funció i millorar la qualitat del moviment. Això permetrà que posteriorment, amb una correcte prescripció d’exercici terapèutic i una correcta gestió i progressió de càrregues, la dolència pugui desaparèixer.
És més senzill del que creiem: quan hi ha algun segment que hauria de moure’s i no ho fa, s’ha de treballar la mobilitat. Quan no s’hauria de moure i ho fa, hem de treballar l’estabilitat; i quan es requereix més to muscular, s’ha de treballar la força. Aquests serien els pilars principals, i la resta d’abordatges haurien d’acompanyar les bases esmentades.
Estem dissenyats per curar-nos mentre ens movem… l’exercici i el moviment ajuden a combatre el dolor i a la regeneració dels teixits lesionats. La majoria de dolències cròniques entren en un cercle viciós que s’inicia amb el dolor; aquest comporta una disminució i por al moviment, i conseqüentment hi haurà una menor curació i més dolor.
El moviment és beneficiós, però la pregunta és: com ens hem de moure? Per al fisioterapeuta del Club Natació Granollers, Joel Albors, la fisioteràpia hauria d’ajudar a perdre la por al moviment, a millorar la funció i a millorar la força a través d’una correcta dosificació, gestió i progressió de les càrregues. “S’hauria de tenir més por del repòs que del moviment, i no esperar a que t’agradi l’exercici per fer-lo; s’hauria de fer per la teva salut”, conclou.
