Sovint ens animem a dur a terme objectius que inicialment estan fora del nostre abast, i confiem de forma optimista en la nostra forma física per a assolir-los.

El factor emocional és el que entra en joc quan veiem un anunci sobre una marató, o sobre una cursa de muntanya de 120km, o sobre una travessa que recorre tota la costa daurada… i ens porta a realitzar la inscripció, i no considerem el fet que potser aquests reptes són massa agosarats. També passa amb aquells que no han corregut mai i s’apunten a una cursa de 10km, o no ha nedat mai una hora seguida i s’apunten a una travessa de 4km.

Ens referim a que hem de ser realistes amb els nostres objectius; somiar en gran però atenent a les conseqüències que això comporta. No serà necessari el mateix tipus d’entrenament per a una persona que s’inicia en les curses a peu de 10km, com el d’una persona que normalment practica el running, però ara es veu capaç d’entrenar-se per a una marató.

Com podem, doncs, reduir el risc de fracassar en un objectiu? T’oferim un seguit de condicionants bàsics que s’han de donar per a què el teu objectiu es compleixi, amb garanties d’èxit, sense lesionar-te o sobre entrenar-te, i arribar en un estat de forma física òptim per a aquell repte en qüestió:

Mirada fixa en un objectiu
Per mantenir la motivació al 100% serà molt important tenir sempre un objectiu en ment, serà la manera d’ajudar-nos a seguir entrenant cada dia i poder entrenar de forma coherent. Això sí, aquest objectiu haurà de ser assolible a curt/mig termini. No cal que sigui un gran objectiu, la consecució de petits objectius dia a dia (proposar-se córrer 10 minuts més un dia determinat ja pot ser un objectiu) serà el teu camí a seguir.

Consciència
Hem de ser conscients de quin és el nostre estat físic actual i actuar en funció d’aquest. Una prova d’esforç ens podrà dir on estem i mitjançant el teu entrenador podràs fer una correcta planificació dels entrenaments i en conseqüència, una bona progressió per assolir la teva fita.

Constància
Un cop hem establert l’objectiu i sabem des d’on partim, i serà indispensable la disciplina d’entrenar els dies que toquin i complir amb l’entrenament previst. El fet de ser constants durant tot l’any ens portarà a millorar de manera progressiva i haurem d’evitar baixar molt l’estat de forma si no volem començar de 0 cada vegada que ens proposem un objectiu. Fent-ho així, cada any podrem començar a preparar nous reptes des de un punt de forma una mica més alt.

Capacitat d’esforç
Hi haurà dies que estarem cansats/es, però és part de l’entrenament i de la planificació. Hi ha molts moments de la temporada on el volum i la intensitat de l’entrenament serà molt alt i la sensació d’anar cansats/es serà la que l’entrenador busca. Segur que després d’això, vindrà un descans on es posarà en marxa el procés de supercompensació. Així que, tot i anar una mica cansats, si darrera hi ha una bona planificació, hem de tenir la capacitat d’esforçar-nos i sortir a entrenar, sempre tenint present, que ens breu el teu estat físic millorarà una mica.

Compromís (amb l’entrenador i grup)
El compromís serà obligatori amb l’entrenador i el grup, ja que permetrà a l’entrenador continuar amb la planificació prevista i si és en grup, arrossegaràs a la resta de companys a l’assoliment de l’objectiu comú.

Pensament positiu
“Tot sortirà bé”, “més ràpid o més lent però ho aconseguiré”, “l’entrenament d’avui és intens, però sé que és el que toca per millorar”… són frases que entre d’altres, t’ajudaran a creure en que l’objectiu és possible. També t’ajudarà a fer una bona visualització de l’objectiu, imaginar-te l’arribada que tu vols o les sensacions que vols tenir durant la competició, és un bon plus de motivació per seguir treballant.