La pràctica del pàdel és cada vegada més extensa i habitual en la nostra societat, convertint-se aquest esport de raqueta en un dels més populars. Segons un estudi realitzat per l’empresa Media Sports Marketing, del Grup Mediapro, per Pàdel Pro Tour, el nombre de persones que juguen a pàdel en l’actualitat supera els 2 milions i tot plegat fa preveure que en els pròxims anys es duplicaran aquests números.
Però sabem d’on ve aquest esport que es troba a mig camí entre el tennis i l’esquaix?
L’origen del pàdel situa les seves arrels a finals del segle XIX en uns jocs adaptats als vaixells anglesos que s’organitzaven per a entretenir al passatge. Posteriorment, l’any 1924, un nord-americà va introduir aquest esport en els parcs municipals de la ciutat de Nova York on era conegut amb el nom de “pàdel tennis”.
Durant els anys següents, es van incloure algunes modificacions a aquest joc per permetre la seva pràctica durant els mesos d’hivern, tancant el perímetre de la pista amb una tanca metàl·lica i es va començar a jugar en parelles.
Com va arribar a casa nostra?
Als anys 70, un conegut ciutadà d’Acapulco anomenat Enrique Corcuera va adaptar un terreny de 20 x 10 metres dins de la seva finca per a jugar a pàdel tenis i va instal·lar-hi una paret per a delimitar l’espai i evitar que la vegetació del seu jardí interferís en el joc.
L’espanyol Alonso de Hohenloe, que era bon amic de Corcuera i alhora era propietari del Club de Tennis de Marbella, va conèixer “l’invent” del mexicà en una de les visites que va fer-li i en va quedar tan encantat que va decidir construir una pista al club marbellenc. Va ser en aquest moment quan es va començar a jugar a pàdel a l’estat espanyol.
Fàcil i adaptable
El pàdel és un esport fàcil, que no requereix d’un gran aprenentatge ni d’una forma física excel·lent. És tan senzill com jugar a pales a la platja i tan divertit com el tennis o l’squash. A més, es juga en equip i a l’aire lliure.
Les normes del pàdel són senzilles. Es puntua com el tennis, normalment a 5 jocs. El desenvolupament del joc comença amb la sacada d’un jugador que serveix, sempre per sota de l’alçada de l’espatlla, sobre un altre que rep. A diferència de l’squash, la pilota ha d’arribar sempre al terra abans que a la paret o la malla metàl·lica i després pot rebotar a tota la superfície dels murs que delimiten el terreny de joc.
No esperis més i reserva ja la teva pista per a venir a jugar!