Historia

Home/Historia
Historia 2017-05-30T14:02:03+00:00

Noviembre 2014

1967

La piscina del carrer Navarra (Can Gou) va donar peu a què s’encengués una petita flama per a la constitució d’un club de natació a Granollers. No obstant, la idea no va quallar fins a la constitució de l’actual Club, que va comptar amb la primera junta directiva dirigida per José Bernaus. Coincidint amb la celebració de les Fires i Festes de l’Ascenció, el 30 d’abril de 1967, es va inaugurar oficialment el complex que comptava amb 3 piscines, un trampolí i dues palanques de salt, una pista de frontó i una altra de voleibol. Amb la piscina inaugurada, el Club va tenir com a objectiu principal aconseguir la màxima difusió de la natació, a través de festivals i a través de cursets d’estiu.

1969

Es va iniciar l’etapa més complicada: formar un equip de competició. Fins ara, el contacte que tenien els granollerins amb l’aigua era gràcies als cursets de natació. És per això que es va decidir fitxar la Maite Salvà, la primera entrenadora de la història del club. Tanmateix, el Club es va es va diversificar, donant aixopluc a d’altres esports com el voleibol, el salt i trampolí, i l’escafandrisme. A la llarga aquestes seccions i d’altres que es van anar creant, van arribar a desaparèixer o desvincular-se del club, com el cas de la petanca.

1972

Es va inaugurar la piscina coberta, obrint-se un ventall de possibilitats per a la pràctica d’altres esports aquàtics, com la natació sincronitzada, conegut com a ballet aquàtic i que va impulsar Carmen Martón, i el waterpolo, que es va introduir gràcies a Istvan Jekkel Jaki, un hongarès procedent del Canoe Natación Club de Madrid, gran entès en aquest esport. Aquest mateix any també és va donar una empenta a la gimnàstica artística, un altre esport olímpic, amb la construcció d’un gimnàs que completaria el complex esportiu. El primer professional de gimnàstica va ser l’entrenador Lluís Martínez Ibáñez.

1980

Jaume Miró com a entrenador i Aurora Morata com a gimnasta signaven contracte pel Club Natació Granollers. Pocs mesos després, Morata assistí als Jocs Olímpics de Moscou, aconseguint aleshores la millor classificació en la història de la gimnàstica espanyola (25a classificada). Dos anys després, però, el 1982 Aurora Morata es va retirar de les competicions oficials i entra formar part de l’equip d’entrenadors.

1984

El 27 d’agost de 1984 és una data trista tant per la memòria del club com en la de l’esport granollerí. Tot i que estava projectada la seva reparació, aquell dia d’estiu el sostre de la piscina coberta va cedir, sense produir, sortosament, cap dany personal. Les obres de remodelació de la piscina no es van fer esperar i després de tretze llargs la piscina va tornar a obrir les portes.

1994

Una altra data trista a recordar… quan s’estaven realitzant uns treballs de manteniment al gimnàs dels esportistes, una guspira va incendiar la sala. Els gimnastes es van traslladar a l’antiga nau de la Coca-Cola, al carrer Frederic Mompou, i després d’un any i mig van poder tornar al Club amb un gimnàs renovat.

1998

Durant els anys anteriors el Club va créixer a nivell social, i davant la necessitat d’ampliar la instal·lació, es va inaugurar al gener del 1998 la nova piscina coberta.

2000

Dos esportistes del Club van obtenir el passi per als Jocs Olímpics de Sydney, convertint-se en els primers de la història del Club en les seves disciplines. El gimnasta Gervasio Deferr va obtenir l’or en salt de poltre (títol que va revalidar a Atenes 2004) i el nedador Daniel Morales es va classificar en 15è lloc als 4×100 estils.

2004

Comença el procés de canvi, a nivell de gestió però també d’infraestructures amb la posada en marxa del projecte de reforma de les instal·lacions. El Club s’adapta als nous temps i la primera actuació que emprèn és l’ampliació i remodelació del fitness, aprofitant l’espai del gimnàs de competició que es trasllada provisionalment a una nau de l’antiga fàbrica de Roca Umbert. Amb l’obertura del nou fitness, la sala es converteix en la més gran de Granollers i comarca, i s’equipa amb maquinària d’última generació. El Club, que potencia noves activitats i serveis, comença a promocionar la pràctica de l’activitat física de forma continuada en totes les franges d’edat, com a hàbit de vida saludable.

2010

S’inaugura el nou gimnàs d’esportistes (traslladat provisionalment a Roca Umbert), que se situa en un pavelló annex a la zona exterior, el què permet a la secció de gimnàstica artística tornar-se a ubicar dins les instal·lacions del Club. De la mateixa manera, amb aquest nou edifici l’entitat guanya d’altres espais destinats a diferents usos socials.

2011

El Club abraça l’eficiència energètica, essent més responsables ecològicament, a més a més de comptar amb unes instal·lacions modèliques i més modernes. I tot gràcies a la trigeneració que, amb tota la seva maquinària, ha pogut fer realitat un dels projectes més ambiciosos i més anhelats dels últims anys: la climatització de la piscina exterior, amb la què s’aconsegueix més làmina d’aigua en poder obrir aquesta piscina de 50 metres durant tot l’any.

2012

La natació sincronitzada viu un dels seus moments més dolços. La sincronista Laia Pons es converteix en la primera de la secció en participar en uns Jocs Olímpics, a Londres, obtenint la medalla de bronze en equip. A més a més, al setembre d’aquest any, es nomena a la fins aleshores directora esportiva del Club, Esther Jaumà, nova seleccionadora de l’equip espanyol absolut de natació sincronitzada, formant equip també amb Anna Vives, entrenadora també del Club.

2014

Any històric pel waterpolo del Club. Per primera vegada, un waterpolista aconsegueix participar en una competició internacional: Agustí Pericas es proclama subcampió del món juvenil. A més a més, l’equip absolut aconsegueix el tan desitjat ascens a Segona Divisió Nacional.