Segons un informe de la Dexeus, més del 30% de les dones pateixen incontinència urinària i no tenen perquè. De fet, aquestes xifres augmenten en un 50 % en dones que practiquen esport. La dada positiva, però, és que cada dia augmenta el nombre de dones que prenen consciència i es neguen a acceptar la incontinència (I.U.) com una cosa habitual i inevitable, i què busquen alternatives per a prevenir i/o combatre una disfunció que condiciona la seva activitat diària.

Factors de risc asociats a l’I.U.

  • Embaràs
  • Part i post part
  • Activitats diàries: tossir, riure, esternudar, defecar, saltar, cridar, cantar
  • Obesitat, estrenyiment, tipus de dieta
  • Edat i menopausa
  • Infermetats respiratòries, neurològiques…
  • Patró postural inadequat
  • Pràctica d’activitat física o esport de competició (és important saber tipus d’esport i freqüència de temps)

Tipus d’incontinència urinària en la dona esportista?

Quan parlem d’incontinència urinària ens referim a la pèrdua d’orina involuntària, que pot ser esporàdica, setmanal o diària.

  • U. d’esforç:

És la pèrdua d’orina provocada per un augment de pressió intraabdominal davant d’un esforç com saltar, córrer, ballar,  fins i tot en tossir, riure i esternudar.

  • U. d’urgència:

És la pèrdua d’orina provocada per la contracció involuntària del múscul detrusor de la bufeta associada a un fort desig d’orina i a sentir incapacitat de controlar.

Per què hi ha necessitat d’un canvi?

Tenint en compte que la pràctica de qualsevol activitat física o esport és un factor de risc de futures disfuncions o patologies tal com prolapses, I.U., hèrnies discals, augment de la diàstasi, ens hem de plantejar què fer per compensar aquest excés de pressió intraabdominal durant l’esforç. És evident que necessitem un canvi en les metodologies d’entrenament, i ha de significar un replantejament general entre professionals del sector de l’esport que prescriuen diàriament activitat física a les seves clientes.

Què hi diuen altres professionals al respecte?

Cada vegada hi ha més professionals del món de la salut com Fisioterapeutes, Ginecòlegs, Llevadores que recomanen les tècniques hipopressives per a millorar la musculatura responsable de funcions vitals com el sosteniment de les vísceres, continència urinària i fecal, gestió correcte de les pressions davant d’un esforç, així com mantenir un correcte patró postural i respiratori.

Prevenció, diagnòstic i tractament

Incorporar un programa d’exercicis hipopressius després de l’entrenament diari en dones esportistes ens ajudarà a prevenir futures disfuncions, i en cas de dubte o sospita, recomanem consultar al metge de confiança per tal de fer el tractament adequat. Actualment les tècniques hipopressives són part del tractament per rehabilitar la musculatura pelviana, per millorar la faixa abdominal en casos de problemes d’esquena, inclús en tractaments de disfuncions sexuals.

 

Si estàs interessada en realitzar el curs d’hipopressius, omple el següent formulari i et confirmarem la teva plaça:

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.